Ha estat el protegit i el preferit de Sony durant els últims cinc anys. La nineta dels seus ulls.
És original, innovador, et llegiràs fins al manual, li guardaràs un lloc destacat en la prestatgeria, i segur que hi jugaràs sempre que en tinguis ocasió. Pots posar-te pesat recomanant, fins i tot a gent a qui li importa tres pitos això dels videojocs! Podria passar al regne dels clàssics.
Gráfics: 9.7 So: 9.6 Jugabilitat: 9.5 Diversió: 9.5 Total: 9.6
(Dades de l’enquesta extretes de la revista PlayStation – Revista Oficial)
Cap sèrie ha patit tres canvis de director en tres entregues, des del creador original David Jaffe al cinematogràfic Cory Balrog i l'home de la casa Stig Asmunssen, i ha seguit mantenint aquest nivell d'excel•lència. La conclusió de la cruenta odissea del llegendari guerrer espartà arriba a la seva fi, i ho fa inscrivint el seu nom a foc a les mateixes portes de l'Olimp. Portant-hi la Gran Guerra, entre Titans i Déus.
L’anhelat retorn de Kratos ho ha estat encara més pel zel que Sony Santa Mónica ha possat en aquest tancament de trilogia i en evitar revelar qualsevol detall sobre la història. En els seus dos anys de desenvolupament, gairebé no s'ha mostrat el joc a la premsa. Lamentablement això s'estén també a alguns dels objectes, armes i maneres que es trobaran en aquest viatge sense retorn a la muntanya prohibida. El que sí podem assegurar és que el guió, tot i un parell de moments irregulars que acaben decebent, denota que ha estat un dels punts que més s'ha intentat treballar, amb l'objectiu d'aconseguir un tancament impressionant i alhora excitant als seus últims compassos, amb girs de guió que mantenen l'interès, i a la vegada, intentar no delmar l'Olimp per poder assegurar la continuïtat de God of War més enllà de la història de Kratos. El seu resultat és satisfactori, però podria haver estat més èpic.
Un breu repàs, a grans trets, del camí que ha seguit Kratos fins God of War III. Aquest espartà, implacable en la lluita contra els bàrbars, comença a tenir malsons arran d'una batalla en la qual només sobreviu ell. La seva petició d'ajuda al Déu de la Guerra Ares perquè el salvi de tal desgràcia acaba amb la seva ànima en mans de la deïtat. Després de matar per error a la seva família per culpa d'Ares, Kratos clama venjança per l’engany comés pel déu fins convertir-se ell en el Déu de la Guerra. La seva invocació posterior a la segona entrega a instàncies d'un general, posaran al Fantasma d'Esparta en contra dels déus grecs. Fart de la injustícia que aquests infonen al poble, Kratos decideix prendre's la llei pel seu compte. I el proper objectiu és Zeus. El Mont Olimp, el camí a seguir. Aquí comença el principi del final.
Com a confrontació final, God of War III és èpic com les circumstàncies requereixen. Déus, Titans i altres criatures mitològiques conspiren per subministrar al joc un repertori immillorable, conformant un autèntic homenatge a la mitologia grega. Ja sigui com a caps finals, com mini caps, simples enemics, personatges secundaris i fins i tot escenaris mateixos, pujant l'escala fins rivalitzar amb Shadow of the Colossus. Tot això amb la inestimable col•laboració de la brutalitat que Kratos ha mostrat en aquesta vendetta tenyida de vermell contra Zeus; eventracions, decapitacions, mutilacions i altres aberracions tenyiràn la finalització de cada combo i els cops de gràcia dels caps, d'una crueltat tan esperada, com impressionant i familiar al mateix temps. La determinació indestructible de l’espartà, proporciona un festí gore sense pudor algun, poques vegades contemplat. Sens dubte la presentació és immillorable, i el punt de partida, prometedor. Els primers compassos del joc mantenen aquestes altíssimes expectatives, amb el combat contra Posidó, en el qual veiem a un Kratos pletòric fent ús de tot el seu diví repertori. De manera semblant a God of War II, i utilitzant un recurs que hem vist en diversos títols, la situació acaba donant un gir, i desposseït de la major part de les nostres relíquies i habilitats, i s'inicia una nova progressió en el personatge, que paradoxalment, no suposa un llast per al joc, sinó que motiva al jugador a avançar i incorporar noves habilitats al mateix temps que els reptes s'integren en una escalada que va de la mà amb els nous poders desbloquejats per Kratos.
God of War III suposa un refinament de les mecàniques que es van instaurar en l'arrencada de la saga: hack'n slash, combos basats en dos botons i Quick Time Events. Precisament per això ho valorem com el millor del seu gènere, la veterania de Sony Santa Mònica en aquest estil només pot ser igualada per uns pocs estudis, i el seu objectiu clarament ha estat el d’oferir la millor experiència de la seva pròpia visió del hack'n slash.
Article escrit per Xavier Rabadán.
Digital Duc Bloc.
